17 de maig de 2011

ACAMPADA

Pels carrers de Barcelona llegeixo publicitat electoral i fa venir mal de panxa. Un diu que és "L'alcalde de les persones", un missatge més buit, impossible; i l'altre explica que "A mi m'agrada Barcelona", i demostra ser un egocèntric que creu que ens interessen els seus gustos. Un és company de partit del Mas que, des de la Generalitat, retalla en favor dels rics, i l'altre és del mateix partit que el Zapatero que ha impulsat mesures d'ajust, des de Madrid, per salvaguardar els negocis dels rics també, mentre un impacient Rajoy els voldria afavorir encara més. I llavors, passejant pel centre de Barcelona, llegeixo un cartell que diu: "Plaça Catalunya-Plaça Tahrir. Resistim juntes!". Però no és cap partit, sinó que són persones acampades que rebutgen uns partits que no serveixen per fer-nos viure en una societat democràtica, sinó que legitimen que els que tenen la paella pel mànec exerceixin una dominació inapel·lable sobre les classes populars. Perquè si podem votar cada quatre anys, però tenim bipartidismes que s'encarreguen de reduir les insuficients polítiques socials i no hi ha mecanismes per avançar en una democratització de l'economia, hem de reconèixer que no vivim en democràcia (etimològicament "el poder del poble") i podem unir-nos als països de la riba sud del Mediterrani que exigeixen democràcia real i s'organitzen per veure com la construeixen.

(Carta 271)

Publicat com a mínim a: El Punt, El Periódico, Diari Ara, Avui, Diagonal, ADN, La Tortuga de Gràcia, Estrella Digital, Diario universitario ECCUS, La Garrotxa al Dia, L'independent de Barberà, El Pergamí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada