Sembla una broma de mal gust, però si un escolta a certs polítics, certs comentaristes, certes organitzacions de víctimes o certs mitjans de comunicació... es podria pensar que hi ha hagut un atemptat o alguna cosa pitjor. I per mi és evident que no es tracta -com ens volen fer creure- que desconfien perquè podria ser una trampa, sinó tot el contrari, desconfien perquè podria ser cert! ETA ha hagut d'evolucionar des de les seves posicions maximalistes inicials per acostar-se a un possible final de la violència, i més que li caldrà evolucionar encara, segur, però l'Estat espanyol també haurà de moure's d'una posició estàtica, hereva del franquisme, que crea problemes amb el terrorisme a Euskadi, però també crea incomoditat a Catalunya i potser a altres territoris, per tant és un problema real. I mentre sembla que ETA sí està disposada -pels motius que siguin- a deixar la violència i abordar la diferència d'opinions a través de la política i la democràcia; en canvi Espanya sembla que prefereix una situació de statu quo que, malgrat ser dolorosa, li estalvia haver d'obrir debats polítics que vol ignorar a tota costa. És trist, però crec que més val mirar de front el problema i no marejar la perdiu i confondre la gent.
(Carta 262)
Publicat com a mínim a: L'independent de Barberà, L'independent de Sant Adrià, Gente Barcelona, El Temps, Línia Gràcia, Línia Sants, Diari La Marina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada