El diumenge 27 se celebraven eleccions a Alemanya i Portugal i, malgrat la notícia era la revalidació dels governs de Merkel i José Socrates, passava més inadvertit un canvi de tendència que ens pot donar pistes del que passa i pot passar a Europa en política parlamentària i que podria retornar l'esperança a un panorama molt dessolador de bipartidismes dreta-"esquerra". On aquests suposats partits d'"esquerra" són partits també neoliberals econòmicament però amb tendències morals progressistes, a diferència de la dreta que també és neoliberal però moralment conservadora. A Alemanya, el partit L'Esquerra (Die Linke), nascuda pels volts del 2005, i que, malgrat ser vilipendiada pels altres partits i pel conglomerat mediàtic, ha crescut meteòricament fins a ser la quarta força amb el 12,1% (3,4 punts més que les anteriors eleccions). D'igual manera, a Portugal l'esquerra anti-neoliberal suma gairebé un vint per cent del vot, amb els comunistes-verds que han arribat al 7,8% i el Bloque de Izquierda, fundat el 1999, que ha obtingut el 9,8% (3,5 més que les anteriors eleccions) amb una ascens també meteòric. I l'exemple d'aquests dos països europeus (un de ric i un de pobre) és esperançador perquè, a pesar de la campanya de desprestigi envers aquests partits d'esquerra anti-neoliberal, s'està creant un pol polític que amenaça de créixer imparablement i arribar a tenir una incidència política molt necessària a Europa, on la política partidària semblava estancada en bipartidismes inamovibles que fan que els ciutadans se sentin vivint dins de "dictadures" toves , com gàbies d'or, a base de: neoliberalisme, especulació, alienació consumista, explotació laboral, desmembrament de la capacitat d'organització social i control mediàtic. Però la gent està començant a reaccionar en molts fronts i això també s'hauria de començar a traduir en l'arc parlamentari, malgrat ser un terreny més favorable al poder econòmic que no pas als ciutadans. La meva observació intenta esperonar partits com IU, ICV, CUP o altres a deixar actituds a mitges tintes, a ser valents i a fer com aquests partits, és a dir, parlar clar amb un posicionament polític ambiciós i no-edulcorat per fer possible a Europa girs socials d'esquerres semblants als que bufen per Amèrica Llatina.
(Carta 250)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada