El passat dimecres la nova Llei Educativa de Catalunya (LEC) va tancar el tràmit en ponència amb un acord entre CiU, PSC i ERC. Per sort, ICV es va atrevir a desmarcar-se’n malgrat formar part del govern (tot i que haurem de veure fins a on porta ICV el seu descontent: si queda en simple desavinença o prenen mesures gruixudes com es mereix l’educació, una política social de primera línia). Amb el no d’ICV, l’acord queda al descobert i no es pot camuflar com un acord amb CiU perquè l’educació sigui un tema que necessita un consens ampli (com ens van vendre amb el Pacte Nacional per l’Educació), sinó que es visualitza clarament -per a qui no es nega a l’evidència, és clar- que la LEC és una llei de dretes que aprofundeix en un model educatiu elitista. Amb una xarxa pública gratuïta que està pensada per educar a les classes pobres i una xarxa privada que educa a les classes mitges o altes, que són les que s’ho poden permetre. I tot i així, bona part dels diners de la conselleria d’Educació es desvien cap a les escoles privades que, amb els concerts, aconsegueixen oferir preus més barats, encara que el concert els “obliga” a la gratuïtat. En un país democràtic i laic, l’estat ha de garantir el dret i el deure a una educació pública de la màxima qualitat amb els valors de consens, i on els valors més específics siguin qüestió de cada família o individu. L’existència de les escoles privades té justificació individual per a cada pare de cara a oferir el millor per al seu fill, però no s’aguanta per enlloc a nivell d’una societat que pretén ser democràtica, ja que s’ofereix la il·lusió de donar una millor educació als teus fills a canvi de diners. Per un cantó es basen en una premissa elitista de situar els teus fills per davant dels altres, però a més, també donen per fet que la gent que té més diners pugui accedir a una educació suposadament millor. Això no deixa de ser força enganyós perquè sovint l’escola pública compta amb una millor qualitat docent, però si que acaba havent-hi una descompensació pel que fa al nivell cultural de les famílies que accedeixen a una i altra xarxa educativa i també perquè en les escoles elitistes s’hi adquireixen contactes que ajuden a escalar socialment. Esperem que els sindicats puguin tombar aquesta llei, que ha passat sense massa soroll, perquè en realitat atempta contra les possibilitats d’una veritable democràcia al nostre país.
(Carta 235)
Publicat com a mínim a: Setmanari Directa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada