ESQUERRES I DRETES

Pedro Solbes va ser l’únic ministre que va ser elogiat pel PP perquè deien que era un bon seguidor de Rato. És clar que això ens permet entendre una cosa molt important en la política espanyola: PP i PSOE es presenten com a antagònics políticament (dretes contra esquerres) però això no és exacte del tot. Sí que són rivals, perquè es disputen el poder polític, però no és tan cert que siguin tan antagònics. Difereixen en qüestions socials com els casaments entre homosexuals, el paper polític de l’església, l’abort... ja que el PP és conservador i el PSOE és més progressista. Però la dicotomia dretes-esquerres no pivota tant sobre les idees socials, sinó sobretot sobre les polítiques econòmiques, i aquí PP i PSOE s’assemblen com dues gotes d’aigua (i ho demostren quan, pel seu coincident nacionalisme espanyol, abandonen el suposat antagonisme i són capaços de formar un govern que no tindrà cap discrepància en matèria econòmica). PP i PSOE són partits que clarament es decanten a favor del capital en la pugna d’interessos que mantenen rics i pobres. I un aspecte sociològic que té conseqüències decisives en aquesta pugna és que la classe mitjana que, per interessos, hauria d’apropar-se cap a la classe baixa, per ignorància, per desig de grandesa o per condicionament mediàtic, s’acaba apropant a les posicions de la classe alta. Per això els partits s’acosten al que anomenen el “centre” polític, que en realitat no deixa de ser un espai de polítiques de dretes més o menys moderades. Però no podem queixar-nos dels dos grans partits, ni dels mitjans de comunicació que òbviament serveixen al poder, sinó que la gran derrota es dóna pel que fa als partits d’esquerres que, desorientats, no s’allunyen prou del centre en una deriva cap a postures moderades. Això és molt perniciós perquè acaben fent pensar a la societat que l’únic espai raonable de discussió és entre l’extrem dret del PP fins a l’extrem “esquerra” d’IU ó ICV. Distribuït així el ventall polític, la gent no imagina ,somnia, o desitja polítiques que estiguin més a l’esquerra i s’avorta la possibilitat d’emprendre lluites per adoptar les polítiques socials i econòmiques que farien falta. En aquest context certes iniciatives que s’estan duent a terme a Amèrica Llatina són desacreditades com a radicals o populistes, quan, en realitat, no són gens radicals, sinó primers passos cap a una nova manera de fer política. Una nova manera tan i tan necessària per a tot el planeta...

(Carta 233)

Publicat com a mínim a: El Periódico (carta destacada, però modificada per ells canviant el sentit de la carta), Última Hora Menorca, Independent de Sant Adrià (aparegut com a article), L'independent de Barberà (aparegut com a article), La Marina Digital, Revista Directa.