Escolto atònit la publicitat institucional per mentalitzar a la població de fer el salt a la televisió digital i no quedar-nos sense poder-la veure en l'apagada digital. Ho entendria de part dels fabricants dels aparells o dels canals privats de televisió, però perquè les institucions polítiques gasten temps, diners i recursos en això? Se m'acudeixen dues possibilitats: 1) En la nostra societat que ja satisfà totes les necessitats vitals de tots els seus ciutadans (ho fa?) i, això sí, que és tan hedonista, el dret a veure la televisió s'ha constituït en un més dels Drets Humans i les institucions malden per garantir l'exercici d'aquest dret. 2) Als poders polític i econòmic els cal imperiosament que la gent segueixi veient la televisió perquè necessiten mantenir el control de l'opinió pública. Entrarien en estat de pànic si el gruix de la població prescindís de la televisió. Utòpic, per altra banda...
(Carta 228)
Publicat com a mínim a: Setmanari Directa, Diari de Tarragona, El Punt.
(Carta 228)
Publicat com a mínim a: Setmanari Directa, Diari de Tarragona, El Punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada