30 d’agost de 2008

ALBA

Diuen que, en un dels seus llargs discursos, en Fidel Castro va dir que el que Amèrica Llatina necessitava no era l'ALCA (Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques impulsada per Estats Units) sinó una "alba" per al continent, un despertar de la pobresa i la postració en la que ha estat sumit el continent. Recollint el guant, l'Hugo Chávez, va plantejar de crear una veritable alternativa als plans comercials de Washington que es digués ALBA (Alternativa Bolivariana per a les Amèriques) i que va començar entre Veneçuela i Cuba el 2004. La crítica a l'ALCA era que una altra vegada es pretenia imposar el "lliure mercat" com a garant del desenvolupament, quan ja s'ha comprovat que l'absència de regles compensatòries no pot aconseguir que països amb desiguals capacitats (pensem, per exemple, en EEUU i Haití) competeixin amb igualtat de condicions. A més, cal fer notar que la paraula "lliure" inclosa en el terme "lliure mercat" s'utilitza com a paraula ideològica, ja que en realitat estem parlant de suprimir aranzels, per tant també ho podríem anomenar "mercats desprotegits" que tindria tota una altra lectura. Actualment formen l'ALBA: Veneçuela, Cuba, Bolívia, Nicaragua, Dominica i Hondures, i demanen d'integrar-s'hi Haití i Paraguai. Amb l'ALBA es planteja un comerç entre països llatinoamericans en un plantejament d'integració regional amb especial èmfasis en el desenvolupament humà. És a dir, que no es planteja un "comerç purament mercantil", sinó un "comerç solidari". Es buscar tenir en compte les necessitats de cada país i cada població, bevent de les fonts ideològiques del comerç just, a través de l'intercanvi de productes regionals sense mediar amb el dòlar o l'euro. Poc a poc, l'estratègia de desacomplexament envers l'imperi estadounidenc que impulsa Veneçuela va calant, i es pot verificar en l'últim país que s'ha integrat a l'ALBA aquest 25 d'agost: Hondures, de la mà d'en Manuel Zelaya, un president que ha anat virant a l’esquerra, malgrat ser d'un partit de centre-dreta en un país que tradicionalment ha estat aliat d'Estats Units en les estratègies de desestabilització de Nicaragua i El Salvador dels 80 i 90. I és que potser ha arribat l'hora de no ajornar més l'alliberament d'Amèrica Llatina i això va impregnant el continent. Fa poc, l'Hugo Chávez afirmava "no és temps de lluita armada sinó de lluita política i de guanyar governs en les urnes". Caldrà veure si el poble podrà trobar camins per portar a terme aquesta lluita política i per exigir el que toca als governs elegits, però l'esperança està servida...

(Carta 223)

Publicat com a mínim a: Setmanari Directa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada