ABSTENCIÓ INTOLERABLE?

Em sembla que se n’està fent un gra massa amb l’abstenció en les municipals. Sobretot em fan riure els sobreactuats ‘mea culpa’ dels partits estripant-se les vestidures, mentre mantenen, per exemple, sota mínims econòmics la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat com si fos un ‘florero’. Pel que fa a l’abstenció, no descobreixo res si dic que la gent participa en les votacions en funció de la influència que creu que tindran en la seva vida: es vota molt a les estatals (73% de mitjana a Catalunya des dels 90), menys a les autonòmiques (60%), menys a les municipals (58%) i menys encara a les europees (49%). També hi influeix la rivalitat o la por que generen els candidats amb opcions de guanyar. I no podem exclamar-nos com si aquesta baixa participació a les municipals fos nova, perquè a la contesa municipal del 1999 va ser molt semblant a l’actual (55,6 i 54,8% respectivament). Per altra banda, són falsos aquests debats sobre la desafecció de la població perquè, per exemple, a les presidencials de 2003 es va votar massivament (77%) entre seguir amb Aznar-Rajoy o canviar, i aquella societat era la mateixa que ara ha mostrat certa apatia amb un 54%. Igualment com és la mateixa França la que en uns dies ha passat del 84% en la pugna Sarkozy-Royal a un 60% a les no tan decisives legislatives. Per tant, és millor no fer culpabilitzants declaracions sobre l’abstenció, ja que seran desmentides quan el contenciós electoral sigui més renyit i sembli més decisiu. Per altra banda, emetre un vot cada quatre anys no hauria de ser l’essència de la democràcia, però s’entén que se li doni tanta importància perquè és realment l’única acció democràtica que se li permet al ciutadà, i de fet molts acaben abstenent-se precisament com a forma de queixa. En definitiva, aquest debat conjuntural sobre l’abstenció m’incomoda perquè crec que oculta i deixa de banda el necessari debat estructural sobre el nostre sistema polític. Més que llistes obertes, vot obligatori, més debats parlamentaris a la televisió... el que necessitem és facilitar la participació, però no en les eleccions, sinó en la presa de decisions: referèndums vinculants, assemblees ciutadanes per decidir qüestions significatives, interlocució del teixit associatiu per escollir grans línies d’actuació, participació a través de les noves tecnologies,... O sigui que, per fer més substanciós el debat, reclamaria menys la participació de baix perfil a les eleccions –la gent vota quan vol, respectem-ho- i buscaria la manera de permetre espais per a una participació directa de qualitat per decidir sobre les qüestions importants que ens afecten. És a dir, demanaria anar més enllà de la representació a través dels partits, per donar llum a un sistema democràtic digne del segle XXI.

(Carta 170)

Publicat com a mínim a: destacat a El Punt, Estrella Digital, la Malla.net, El Triangle.