20 de febrer de 2007

LLEI ANTITERRORISTA I NÚRIA PÒRTULAS

La llei antiterrorista és molt discutida perquè suspèn temporalment drets bàsics com la presumpció d’innocència o unes mínimes garanties d’ésser tractat respectuosament pels cossos policials i la justícia. Es considera l’interrogatori amb tortura com un mal menor per evitar matances que amenacen la societat. Aquest és un terreny molt fosc i pantanós, i en un estat democràtic i de dret, hauria de ser inacceptable... Aconsegueixen que no es qüestioni socialment perquè el terrorisme és mediàticament omnipresent (en les enquestes sovint ha desplaçat problemes molt estesos com l’habitatge, l’atur o la precarietat laboral) i s’ha utilitzat fins a la sacietat per treure rèdits polítics i per barrar el pas a certs debats. El cas de la Núria Pòrtulas de Sarrià de Ter destapa el tema altra vegada. Va ser identificada en una manifestació de solidaritat amb presos anarquistes i se li va intervenir una llibreta amb adreces d’institucions polítiques. Portava les adreces per enviar-hi cartes de denuncia de la campanya per l’alliberament d’un company que està detingut i pendent d’extradició a Itàlia per, suposadament, haver participat en cremar uns vagons de tren que servien per deportar immigrants. La Núria va ser detinguda i interrogada a l’Audiència Nacional. Posteriorment se l’ha empresonat preventivament amb la severitat i incomunicació del règim antiterrorista. En aquests casos, el que acostuma a passar-li a molta gent és que el tema els cau lluny, i sempre se sospita: “bé, però alguna cosa greu haurà fet...”. Si coneguéssim el cas i la persona de primera mà, ho podríem veure molt diferent i clamaríem que això no pot ser. És el que em passa en aquest cas. Conec una molt bona amiga seva que em jura i perjura que la Nuri és incapaç d’haver-se involucrat en terrorisme. Simplement és activista perquè vol un món millor: va estar a un agrupament escolta, és educadora social, és okupa i ha participat en desenes d’iniciatives i campanyes a favor del tercer món, contra la guerra, pels ideals anarquistes, etc... Sofreixo pensant que està patint una agressió física i psíquica molt forta sense cap justificació. Segurament agafarà por i s’ho pensarà dues vegades abans de posar-se en alguna altra campanya. A part de la incoherència d’una llei que vulnera drets per protegir-ne d’altres, m’adono que, a qualsevol de les persones activistes que són necessàries per millorar el món, els pot caure a sobre arbitràriament la brutalitat d’aquesta llei antiterrorista. Em pregunto si, quan l’alliberin, els Mossos d’Esquadra o el Conseller d’Interior demanaran perdó públicament pel seu error...


(Carta 152)

Publicat com a mínim a: La Malla.net, Diari de Girona, Setmanari Directa, Deia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada