1 d’octubre de 2006

MEREIXEM HABITATGE DIGNE

El dissabte 30 de setembre, a Barcelona, hi va haver una gran manifestació de més de 10.000 persones pel dret a l'habitatge digne. A l'acabar la manifestació, es va fer una simbòlica acampada a la Plaça Catalunya que pretenia veure sortir el sol, però que a la 1h15 de la matinada (van esperar que no hi haguessin càmeres de TV) va ser desallotjada amb violència per la Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) de la Guàrdia Urbana. I és que a l'Ordenança del Civisme els propis polítics van acordar de prohibir, a l'article 58.2, d'acampar a l'espai públic en qualsevol supòsit, inclòs en el dret a manifestació, que no pot ser, que si s'acampa les protestes es fan massa visibles... I és clar, l'Ajuntament està per fer complir la llei que ells mateixos es van construir, faltaria més. I és una bona metàfora que la gent que protestava per no tenir casa, no van poder ni dormir en una tenda... Per sort, ha sorgit un moviment que haurem de fer créixer entre tots, des de baix, des de la base, i que per suposat els mitjans de comunicació no hi ajudaran (dissabte es va fer aquesta gran manifestació i el diumenge els diaris gairebé no en parlaven). Aquest moviment, pel fet que toca un greu problema que atempta contra la dignitat de vida dels catalans, està cridat a créixer, consolidar-se i trencar l'status quo català fent por a la classe dominant, tant política com econòmica, que prefereix que es parli de temes abstractes que no comprometen el seu negoci. I els polítics de torn, enlloc de reconèixer-se assenyalats com a inoperants i prendre la determinació d'encarar el tema de l'habitatge amb valentia i voluntat política, han enviat a la Guàrdia Urbana. I ara que s'analitza com serà Jordi Hereu, l'alcalde que ha 'heretat' el govern municipal sense haver estat elegit pels ciutadans, veiem que els fets parlen per si sols... L'Hereu forma part d'aquest polítics que no donen la talla, que no poden afrontar una interpel·lació, que no són capaços d'acceptar responsabilitats ni de tenir cintura i que no tenen la grandesa d'oferir diàleg. Practiquen una política tecnòcrata, funcional, i que té com a màxima aspiració complir escrupulosament la llei per tal de mantenir l'ordre. Són autòmates, gent freda i amb poc esperit. El 2004 jo havia participat en una acampada que protestava a Zapatero reclamant el 0,7% per a la cooperació al desenvolupament (com a aniversari de l'acampada del 1994 pel 0,7), i llavors en Jordi Hereu, com a regidor de Mobilitat i Seguretat, ja ens va desallotjar molt violentament. El 30 de setembre no esperava menys d'ell.

(Carta 139)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada