20 de febrer de 2006

POLÍTICS IRRESPECTUOSOS AMB LA CIUTADANIA

La nostra classe política ens ha decepcionat. Tothom comença a tenir intuicions que el sistema polític representatiu dista molt de representar fidedignament la societat i de ser vertaderament democràtic, ja que si volgués ser-ho ja hauria començat a provar iniciatives per permetre decidir al poble: assemblees de barri amb capacitat de decidir, ciber-referèndums amb garanties legals (si ho fan els bancs ho utilitzen per a transaccions, també ho pot fer l'Administració), etc... Aquest debat l'haurem d'abordar algun dia, tot i això quan vam creure que el Parlament actuava a la una en l'Estatut, això va generar legitimitat. Després, en la negociació, cada partit ha negociat per separat per ser protagonistes, cosa que el PSOE ha aprofitat. I quan la retallada a l'Estatut ha enfurismat els catalans i hem sortit al carrer, la classe política s'ha destapat: Montilla: "No és el moment de sortir al carrer". Però ¿qui s'ha cregut que és aquest senyor? ¿És que ell és qui per dir quan la gent està contenta o no i si ha de sortir a protestar? ¿És que en algun moment aquest senyor ha comptat amb la societat civil per elaborar aquest Estatut? Mas, Maragall i Boada: "La gent ha assistit a la manifestació per rebutjar l'atac anticatalà del PP". Volen dir que els que hem anat a la manifestació no estàvem d'acord amb el lema, però hi vam anar igualment ¿És que els ciutadans som analfabets polítics i no sabem el que volem recolzar o el que no? ¿És que no saben adonar-se que si es recolza el dret a decidir, no s'està d'acord amb que PSOE hagi retallat l'Estatut en el seus aspectes més fonamentals? Miquel Iceta: "La gent va assistir contra la campanya del PP. La millor resposta a la campanya del PP és assegurar l'aprovació de l'Estatut". Vinga! Salt mortal: O sigui que anem a una manifestació perquè es respectin les decisions de Catalunya, però al final, la sorprenent conclusió és que hem d'estar d'acord amb una retallada que no ho ha respectat. El sofisme és impressionant. Diego López Garrido: "Era una manifestació amb un missatge bastant abstracte, 'Som una nació', i això no significa que es vulgui trencar la negociació o que no es vulgui aquest Estatut". Per a tu és molt abstracte, i a més obvies la segona frase del lema "Som una nació i tenim el dret de decidir" que sí que vol dir que es volia l'Estatut sortit del Parlament, que l'heu esquilat tant que s'assembla terriblement al que ja teníem amb algun caleró més. I és que si als polítics no els interessa escoltar el que diu la gent, ho interpreten tot com volen i endavant que no es nota...

(Carta 119)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada