26 de gener de 2006

ESTATUT DESCAFEÏNAT

Els ciutadans ja estem farts de partits fent joc d'interessos particulars, intentant sortir a les fotos i volent-se emportar els mèrits al seu sarró, i com a cas patètic el de CiU. S'està negociant la manera d'autogestionar-nos dins de Catalunya i m'agradaria veure més actituds com la d'ERC (que consti que no en sóc votant) que m'arriba com a veritablement digna i audaç, en contra de postures possibilistes, encongides i interessades. Al PSOE l'hem vist amb un tarannà amable, però no ha negociat veritablement perquè no s'ha mogut ni un milimetre del que es proposava d'entrada, contradint el compromís de Zapatero de respectar l'acord del Parlament català. Per això de la Vega, Ibarra, Bono, i fins i tot Piqué estan satisfets, perquè ens han permès un estatut millor que l'anterior però vergonyant després de 25 anys de democràcia. Si ni accepten que som una nació (són ells qui han de permetre'ns-ho?), com ens han de deixar tenir un bon finançament que permeti afrontar unes mínimes cobertures socials per als qui viuen a Catalunya? La negociació és totalment desigual, com sempre en aquest estat, perquè el PSOE té la potestat de negar i, l'actualment trencat, quatripartit només té la potestat de retirar l'estatut i quedar-se sense res, de manera que el Govern ha forçat a PSC, ICV i CiU a acceptar el "màxim" possible. Altre cop els catalans havent de sentir-se menystinguts en aquesta Espanya que figura que tant ens estima i que no ens permet sortir-ne amistosament. Una Espanya de la que la meitat directament ens odia, ens boicoteja, ens atribueix egoismes molt allunyats de la realitat i que inventa situacions de persecució del castellà a casa nostra; i l'altra meitat d'Espanya no pensa igual, però calla i no és capaç de fer aflorar el sentit comú. Realment, el més positiu d'aquest estatut serà que ha posat cadascú al seu lloc, ha tret màscares democràtiques i ha desvelat que el tarannà tant de moda serveix per esquivar els vertaders debats. ERC recull la decepció que tenim la majoria de catalans, però tranquils que ara ens bombardejaran dient-nos que hem d'estar contents perquè no es podia exigir més i que era el màxim que Espanya ens podia respectar.

(Carta 113)

Publicat com a mínim a: La Voz de Lanzarote 27/01/2006, El 3 27/01/2006, El País 27-01-2006, El Correo Digital, Deia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada