M’he llegit la proposta d’ordenança de l’Ajuntament per solucionar els “grans” problemes de Barcelona (que siguin visibles: cartells a les parets, vomitats, captaires, menjar entrepans al carrer, estendre roba als balcons, passar la nit sobre uns cartrons... Llàstima que no enfoquin també l’especulació immobiliària, les comissions del 3%, la pervivència de bosses de pobresa...). Després de llegir-me els 100 articles de l’ordenança (coincideixo amb molts juristes que diuen que caldria que fos més curta i clara) he conclós que aquesta ordenança serà inaplicable perquè vol prohibir i sancionar moltes coses que habitualment passen a la ciutat (moltes de les quals, al meu entendre, no representen cap problema i altres tindrien solucions millors que les multes), i els policies hauran de fer la vista grossa. I el problema serà precisament aquest: s’aplicarà quan convingui a l’Administració i quan no convingui no. Exemple: En una ordenança de 1999 es va passar a prohibir acampar al carrer (cosa que s’havia fet, sense problemes, a les acampades solidàries del 1994 a favor del 0,7). Al març de 2003 vam acampar contra el suport del PP a la guerra, i no se’ns va impedir en cap moment (nosaltres no coneixíem l’ordenança, però l’Ajuntament sí). El desembre de 2004 vam voler celebrar el 10è aniversari de les acampades del 0,7, tot denunciant els pressupostos insolidaris del PSOE. Llavors la Guàrdia Urbana va impedir l’acampada, van destrossar-nos les tendes, ens va apallissar i ens va multar amb 200 euros que no pensem pagar (amb la nova ordenança serien 500 euros). Gràcies a l’ambigüitat i a l’arbitrarietat, aquesta ordenança suposarà una repressiva carta blanca per a l’Administració.
(Carta 108)
Publicat com a mínim a: El Temps –desembre-, L'independent de Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada