FRANÇA I BARCELONA

Són inusuals les violentes explosions socials com les ocorregudes a França, però no per això inexplicables. De fet, hi podria haver disturbis semblants a molts països, sense excloure els anomenats altivament "desenvolupats". Normalment, els marginats (20% de pobres a l'Estat espanyol, 8 milions de persones!) no aixequen la paraula, no estan organitzats, i a més els mitjans de comunicació els fan gairebé invisibles. Per aquest motiu els governants occidentals, preocupats únicament per servir al gran capital i per convèncer a la conformista classe mitjana, viren cap a la centradreta, allunyant-se de les polítiques redistributives. Per contra i per paliar els fantasmes que atien per atemorir la classe mitjana (com la delinqüència, l'incivisme, la immigració, etc...), els governs es presenten com a salvadors amb polítiques repressives i policials. Evidentment, la solució a l'exclusió no és cremar cotxes de conciutadans, però el govern francès es feia el sord i això farà veure que, les polítiques antisocials i la insistència en la repressió de Sarkozy, no porten a res més que a l'odi contra el sistema. Si els greus disturbis porten a la benestant societat francesa a fer una seriosa reflexió, hauran d'agrair-ho als "vàndals", perquè hauran posat les bases per evitar veritables crisis futures molt més greus que la crema de cotxes. I tot això em fa pensar en Barcelona, on l'Ajuntament orienta la ciutat cap al disseny i la imatge exterior, oblidant poc a poc el benestar social dels seus habitants, i cada vegada s'enfoca més cap a polítiques repressives contra el suposat "incivisme". Un “incivisme” que és el gran sac on ficar tot el que la ciutat-aparador vol rebutjar dels seus carrers: joves, immigrants, prostitutes, indigents, top manta, pidolaires,... més aviat víctimes economico-socials que no pas botxins. El cas francès ens ha de fer reflexionar que mesures repressives, orientades a la pau social, poden acabar generant tot el contrari: odi social. No trenquem la gran convivència i civisme que hi ha a Barcelona i treballem per redistribuir i garantir una vida digna a tots els barcelonins.(Carta 103)

Publicat com a mínim a: 8/11/05 El Punt, 8/11/05 El Periódico, 8-11-05 La Voz de Lanzarote, 9/11/05 El Vanguardia, L’Independent de Gràcia