LES DIRECCIONS DELS CENTRES EDUCATIUS

Ara que s'acaba el curs escolar, vull aprofitar per obrir el debat sobre un tema preocupant que està succeint als centres d'ensenyament de Catalunya. Fruit de la transició, teníem a Catalunya un sistema de govern dels centres educatius que era un exemple de democràcia: Els equips directius (director/a, cap d'estudi, coordinador/a pedagògic/a i tresorer/a) eren elegits pel claustre de professors d'entre els seus membres que s'hi oferien, i llavors de forma connatural, el sistema de govern que s'hi portava a la pràctica era intentant consensuar les decisions entre tots. Durant el període que dirigien el centre els professors que eren a l'equip directiu quedaven alliberats unes deu hores lectives i cobraven un extra d'unes 40.000 de les antigues pessetes. Amb l'excusa que cada vegada era més difícil de trobar aspirants, en aquest curs lectiu ha començat a funcionar un altre sistema d'elecció: Ara cal que els aspirants presentin un projecte, fins aquí bé, però aquest projecte enlloc de ser valorat pel claustre és avaluat per una comissió formada per un número reduït de professors, pares, representants del Departament d'Educació i representants de l'Ajuntament. De manera que ja no és el claustre qui decideix quins professors dirigiran el centre, sinó una petita comissió, on permet amb més facilitat que hi hagi relacions clientelars. Es podria donar el cas que, davant de diverses propostes, la comissió triï un equip directiu que és desaprovat pel claustre de professors que han de dirigir. Està clar que el proper pas que el Departament d'Educació vol portar a terme és el de la professionalització de la funció directiva, amb l'argument ideològic (abonat per la propaganda neoliberal) que cal que hi hagi directors especialitzats com en els col·legis privats, esdevenint direccions autònomes dels claustres. Trobo encertat que es demani un projecte als aspirants a dirigir un centre educatiu, però desaprovo l'intent de reduir la democràcia interna en el funcionament dels centres, i penso que la vertadera solució per tal de fer possible que els professors aspirants a la funció directiva no desisteixin en el seu intent és: més recolzament institucional, més reducció horària i una justa retribució econòmica. Les solucions són senzilles, però quan no es vol enfocar el tema, les possibilitats de marejar la perdiu són infinites.

(Carta 95)

Publicat com a mínim a: 13-07-05 20 Minutos, El Punt Diari