8 de maig de 2005

IMMIGRANTS EN VAGA DE FAM

Tinc clar que Catalunya és un país diferent. A part de tenir una llengua, una cultura i una identitat diferent, som un país diferent perquè aquí hi pot haver 600 immigrants en tancades i fent vaga de fam i la cosa passa inadvertida pels mitjans de comunicació. A qualsevol altre país del món, quan una persona desprotegida es veu afectada per una injustícia i no veu altra sortida que fer una vaga de fam utilitzant el seu cos per fer visible la protesta, la cosa és com a mínim notícia, ja que causa estupor que la persona sotmesa a la injustícia, estigui tant desesperada que a sobre posi en risc la seva salut i la seva vida. Ara hi ha hagut no una persona en vaga de fam, sinó 600 persones, que denuncien que el necessari procés de regularització que ha endegat l'actual govern (que cal felicitar) és incorrecte en la forma perquè posa tantes condicions que milers de persones s'hi veuran excloses amb la desesperació que això suposarà. I malgrat la multitudinària vaga de fam, hi ha hagut un bloqueig mediàtic per part de la majoria de mitjans de comunicació privats i, el que és més greu, per part de la totalitat dels mitjans "públics", aquells que paguem entre tots i que haurien de servir per a informar a la ciutadania sense cap filtre d'interessos partidistes. És que ens haurem tornat insensibles a les desgràcies dels altres? És que ens haurem acostumat a veure immigrants sense papers fent vaga de fam i al no ser nou ja no mereix el privilegi de ser notícia? És que al ser ciutadans de segona ("il·legals") no ens importa tant com si fossin "autèntics" ciutadans? És que al ser vagues de fam contra la manera de portar el tema per part dels socialistes mereix ser menys notícia que quan van haver-hi vagues de fam contra la manera de tractar la immigració del govern del Partit Popular?

(Carta 87)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada