DESCONCERT DAVANT L'EUROREFERENDUM FRANCÈS

L'Estat espanyol va ser el primer a fer un referèndum sobre el tractat constitucional europeu. Zapatero volia ser el primer, i amb presses i sense fer un vertader debat social, es va arribar a un referèndum on el 'sí' va guanyar clarament. Tot i això, el percentatge de vots contraris no va ser gens menyspreable, sobretot si observem el clima mediàtic en el que es va celebrar el referèndum. Igual com ara a França, els únics arguments esgrimits han estat proclames al marge del contingut de la constitució del tipus "sí a Europa, sí a la Constitució" i les advertències apocalíptiques en cas que guanyés el 'no'. Els mitjans de comunicació, tant en els desiguals espais "electorals" cedits als partits, com en editorials i articles d'opinió, van impedir un vertader debat sobre el contingut social del tractat, i només van mostrar crítiques des de postures nacionalistes, però no des de postures d'esquerres. Tot i així el 'no' es va fer fort gràcies a l'intens treball dels moviments socials i de la ciutadania crítica, malgrat que va ser marginalitzat pels mitjans que van ignorar manifestacions, accions de protesta, plantejaments, arguments,... per invisibilitzar els sòlids arguments i les justificades malfiances respecte un text constitucional amb drets bàsics indefinits i revisats a la baixa, i amb concrecions econòmiques de tall neoliberal, que poden ser pròpies de polítiques governamental, però totalment impròpies d'un text que vol actuar com a marc constitucional, ja que no deixaria marge a demandes socials en una línia contrària a l'economia neoliberal. Òbviament, en tal equilibri de forces entre els partidaris del 'sí' i del 'no', el resultat estava cantat. Amb el resultat, les èlits econòmiques i polítiques van respirar alleugerides, però ara els referèndums francès i l'holandès, clarament apuntant a un 'no' d'esquerres socialista, posen en entredit tot el que es va dir durant el referèndum espanyol. Queda clar que el 'no' pot ser d'esquerres. Queda clar que un vertader partit socialista no pot tenir clar el seu recolzament a aquest text (al PS francès no han tancat files al debat com va fer el PSOE). Queda clar també que uns sindicats que defensin els drets laborals, com els francesos, és lògic que es posicionin en contra del tractat (no com els sindicats majoritaris espanyols que també van tancar files amb el PSOE). I queda clar que si surt que 'no' en aquests països, molts espanyols començaran a preguntar-se com pot ser que un país com França, europeista com el que més, impulsa un veto sobretot d'esquerres a aquesta proposta de Constitució europea, i se sentiran una mica en fals i inconsistents d'haver votat afirmativament sense massa coneixement de causa i simplement per sentiment europeista i per confiança a certs polítics. Davant d'això, a casa nostra, molts mitjans de comunicació progovernamentals intenten seguir amb les falsedats presentant a Laurent Fabius com un polític contrari a la Consititució per motius personalistes, o presentant el 'no' d'alguns socialistes com un plantejament 'estatalista' enfront del 'sí' de l'aparell socialista com un plantejament socialdemòcrata (quan en realitat les reticències a la Carta són per preservar un estat social en el més pur estil socialdemòcrata), o presentant el 'no' com un veto que portarà a un camí tancat. Dijous passat, un diari progovernamental, reconeixia que el 'no' francès faria aparèixer un vertader debat sobre quina Europa volem. I això és precisament el que volem els europeistes d'esquerres, una Europa pensada entre tots, un projecte comú que beneficiï als ciutadans.

(Carta 89)

Publicat com a mínim a: El Punt 28-05-2005, Diario de Navarra 23-05-2005, Deia