18 de gener de 2004

MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT CIVIL

El tripartit s'havia repartit amb celeritat les conselleries de la Generalitat sense gairebé cap controvèrsia. Però en arribar a les designacions en el CCRTV, TV3 i Catalunya Ràdio, han saltat les espurnes i hi ha hagut joc brut. I és que en un sistema democràtic representatiu, el control dels mitjans és més que temptador. I entre els mitjans públics (controlats pels partits que són al govern) i els privats (controlats per empreses), no queda espai perquè altres actors polítics importantíssims apareixin en escena significativament. Em refereixo a la societat civil, limitada al paper d'usuari dels mitjans, però que no pot ser subjecte productor d'informacions. Des del 2001 al 2003, una campanya recolzada per 212 col·lectius de Barcelona va demanar la gestió d'una petita franja diària a la COMRàdio (ràdio pública i municipal) i el tripartit de l'Ajuntament de Barcelona s'hi va negar. Ells fan la ràdio, la societat civil els escolta. Vista l'inexpugnabilitat -que ni el mateix CAC s'atrevia a contradir!- els moviments socials estem endegant un procés judicial contra els mitjans públics que neguin el dret d'accés a la producció mediàtica de la societat civil, i a més estem organitzant-nos per a crear una ràdio i una televisió que seran titularitat d'una assemblea oberta a tots els moviments socials de la ciutat (www.okupemlesones.org). Enmig de les trifulques del tripartit per reorganitzar el panorama mediàtic i assignar freqüències, ¿tindran en compte que una societat que vol ser democràtica necessita, en l'àgora mediàtic, de les aportacions de la societat civil que s'organitza o seguiran pensant que són els polítics els únics subjectes polítics del país?

(Carta 49)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada