21 de desembre del 2002

LA CRISI ARGENTINA

Llegeixo als diaris que el motiu de la crisi d'Argentina han estat les males gestions del seu actual govern i, per altra banda, també llegeixo que el Fons Monetari Internacional manifesta no tenir cap responsabilitat en aquesta crisi. En realitat, fa un any, Argentina era considerat com un dels millors alumnes del FMI: pagava el deute extern religiosament, aplicava plans d'ajustament retallant la despesa social, lligava la seva moneda al dòlar, permetia unes condicions laborals sobreexplotadores i privatitzava companyies públiques per obtenir quatre quartos i poder obrir-se al mercat internacional. És a dir, que aquesta crisi d'Argentina no és una crisi conjuntural, no és un seguit de males sorts, sinó que és una crisi estructural que protagonitza el model neoliberal que dictamina el poderós FMI. Per una altra banda, també hi tenen molta responsabilitat les empreses transnacionals (moltes d'elles espanyoles: Repsol-Ypf, BBVA, BSCH, Telefónica i Endesa) que han estat traient la sang als habitants d'aquest país durant els últims anys. I si no us ho creieu, pregunteu a un argentí pel preu del telèfon, o pregunteu als indis Mapuches del sud d'Argentina perquè Repsol no es preocupa gens per la perillosissima contaminació que està abocant a les seves terres ancestrals. A més, aquestes companyies ara es presenten com a víctimes de la crisi, i el nostre govern ens vol fer pensar que la crisi d'aquestes companyies afectarà la nostra economia i ens haurem d'estrènyer el cinturó una altra vegada, com preparant el terreny per a proposar de donar ajudes estatals a aquestes companyies. Han estat traient molts beneficis d'Argentina sense preocupar-se per les conseqüències i ara hauran d'acceptar les pèrdues.

Fins on haurem d'arribar per adonar-nos que cal abolir el deute extern? Només ens resta solidaritzar-nos amb el poble argentí i desitjar que trobin una altre manera de superar la crisi que no sigui posant en el govern al partit de l'oposició (tan culpable del que passa com el recent govern).

(Carta 25)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada