Responc a la carta "¿Llegan las ayudas al Tercer Mundo?" de David Beltrán publicada el 10/10/01.
Ell es pregunta si les ONG realment fan arribar els diners al Tercer Món, perquè Europa i EEUU han enviat mils de milions, i la situació segueix igual. Segons la seva opinió, els governants d'aquests països es deuen quedar els diners per a fins personals o per a armament. Argumenta que s'hauria d'incitar els pobles a rebelar-se contra els seus governants.
No em sorprenen els arguments del senyor Beltrán, perquè els mitjans de comunicació projecten aquestes imatges, però he de rebatre el que diu punt per punt, perquè idees benintencionades com aquestes poden fer molt de mal a poblacions ja massa pauperitzades.
1- Cal saber que el 90% de la cooperació per al desenvolupament la fan els governs i no passa per les ONG que només gestionen un 10% dels diners privats i públics. Les ONG, en general, gestionen els diners molt eficientment i arriben directament a les petites necessitats dels ciutadans del sud. De manera contraria, els governs cooperen amb els governs del sud (amb el risc de la corrupció), fan projectes de grans inversions i, massa sovint, estan més interessats en l'us que aquelles inversions tindran per a les empreses del país donant (aquest és el cas espanyol).
2- És veritat que Europa i EEUU han enviat molts diners (encara que no arriben al 0'7% del PIB al que es van comprometre), però cal saber que el 1999 el nord va donar 50.000 milions de dòlars, mentre que el sud va transferir 350.000 milions de dòlars al nord en concepte d'interessos del deute extern. Va ser per aquest motiu que els moviments socials de l'Estat van recollir més d'un milió de vots en la Consulta Social per l'Abolició del Deute Extern que es va celebrar simultàniament a les eleccions generals del 2000. Encara que sembli que ajudem molt, en realitat són els països pobres els que financen la riquesa dels països rics. Tot i que aquest absurt està matant més persones que els atentats terroristes, sembla que no es crearà cap "Coalició Internacional contra la Pobresa i la Usura".
3- No només la situació de pobresa en el món no millora, sinó que moltes poblacions dels països pobres viuen cada cop amb menys mitjans, degut a les reformes econòmiques neoliberals que el Fons Monetari Internacional imposa als governants del sud.
4- És veritat que caldria fer una altra "Coalició Internacional contra la Corrupció dels Governants" que hauria d'establir tribunals socials, nacional i internacionals per a fer un seguiment a ultrança.
5- Es pot demanar que els ciutadans es rebelin contra els seus governants, però a l'Afganistan el poble aterroritzat no s'ha pogut rebelar contra els talibans i a l'Estat espanyol Franco es va morir de vell sense que cap revolució l'hagués destronat. Pots estar malament, però a ningú li agrada ser un martir inútil.
Els recursos econòmics i tecnològics que exhibeix la vergonyosa guerra que ens passegen per la cara, demostra que actualment hi ha mitjans suficients per posar solució a aquests cinc punts que he tocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada